"
Publicat el: 05/07/2017
Presidente

 

 

"Les mútues s’han adaptat anticipadament al voraç canvi en el món del treball que en poques dècades ha passat del sector primari al secundari, al terciari i ara al “4.0”, que ho transforma tot."

 

 

Juan Echevarria Puig
President de Mutua Universal

Publicat el: 03/04/2017

Si la història de la humanitat hagués començat a Espanya l’1 de gener de 2018 (o de 2017), tot apuntés a continuar més o menys com fins ara i només existís la vida política, caldria plantejar-se seriosament la cerca, el trasllat i la vida en un altre planeta. 

Però afortunadament no és el cas. La política, aquesta política, cal admetre-la tan sols com a part de l’inventari i suportar-la com si fos un xàfec violent i passatger i dirigir la mirada cap a noves esperances a l’horitzó. 

Massa política. Massa difusió de la política. Massa institucions, polítiques o polititzades. Massa polítics que les omplen. Massa aficions dogmàtiques, tendències i interessos. Pocs estadistes. La política, preuat art de la convivència, sublim vocació del sacrifici propi i del servei a l’altre, es converteix en motiu de desavinença, fins i tot entre els que persegueixen objectius comuns. La política per la política. 

Segur que hi ha qui creu que sempre ha estat així i aquest pensament el consola, però si més no, en altres temps teníem la sort de no assabentar-nos al moment i de forma simultània de tot el que passava. I el temps i la distància són gairebé sempre bàlsams guaridors. 

Vaig pensar, per seguir el costum, mencionar en aquesta carta els principals esdeveniments de l’any 2018. Però, tot i que molts s’han convertit en successos, em nego a fer-ne la relació. “El hoy es malo, pero el mañana es mío” va escriure, encara lúcid, Antonio Machado. 

Aquests dies es representa a Mèrida una obra de teatre en què, com és costum, Ciceró és el bo i Catilina, el dolent. Casualment la meva lectura d’aquests moments és un assaig preciós escrit el 1948 per Ángel María Pascual del qual es dedueix ben bé el contrari. Ángel María Pascual també ens digué en els anys d’eufòria “del orbe de tus sueños hacen criba, de tu propio solar quedaste fuera”. 

Ciceró representava l’establishment i Catilina, la revolució, l’abolició de l’esclavatge amb la condició, però, que els esclaus no fossin admesos a les seves hosts. Catilina lluitava perquè els altres fossin lliures com ho era ell però sense admetre’ls com a soldats que lluitessin per la seva conveniència. En el fet de lluitar per allò que personalment no ens importa per a res rau la grandesa de la política i converteix els politicastres en estadistes. 

Un dels possibles avantatges d’aquest desordre pot ser recordar o reconèixer els grans problemes que tenim pendents, alguns no exclusius d’Espanya, com ara: la desigualtat econòmica i social. 

L’atur, esdevingut tants cops estructural, per causa del desenvolupament imparable i accelerat dels canvis tecnològics. 

L’emigració dels més formats i instruïts. 

La immigració dels més necessitats. 

La normalització de l’incivisme i la violència. 

La despoblació i la desertització de la meitat d’Espanya. 

La manca d’un ensenyament que instrueixi, formi i culturitzi amb la consciència que la cultura és la forma de vida del nostre temps i el nostre temps és el dels grans horitzons, el de la globalització dels problemes i de les solucions, el dels grans avenços de la intel•ligència. I amb la consciència que cal que Espanya, en la seva petitesa, sigui la mínima unitat de projecció i convivència. 

Alguns, afortunadament i sense recórrer a manyagueries patriòtiques, ens hem adonat que Espanya ha deixat de ser vella i jugadora, esvalotadora i trista (Machado un altre cop -vieja y tahúr, zaragatera y triste-, ara per a contradirlo) i que ocupa un lloc preferent en moltes coses bones i actuals aconseguides gràcies a l’esforç, la tenacitat i el saber fer d’orsià dels espanyols durant molt de temps, perquè tot i que a alguns els pesi, ho neguin o ho obviïn, ocupem una de les primeres posicions del primer escamot de la cursa.

Publicat el: 03/04/2017

L’èxit de l’antic mutualisme es repeteix cada dia amb l’afiliació massiva voluntària d’empreses i, en conseqüència, del cens laboral.

Publicat el: 03/04/2017

Un altre dels avantatges d’aquesta confusió de crits és el record i la cita de grans homes que en el seu moment ja es van enfrontar dialècticament als mateixos problemes que avui ens tenallen. Llavors no se’ls va fer gaire cas però ara sí que els en podem fer i, de fet, és obligat fer-ho. Se cita MaxWeber com a ajut per a reconduir un capitalisme anònim i desbordat que no contribueix, especialment després de les grans crisis, a una creixent i major igualtat econòmica i social que protegeixi les classes mitjanes que constitueixen el veritable suc sinovial de la societat. 

Se cita Hans Kelsen. ‘‘Primero Kelsen, después naide y después de naide Kelsen’’, repetia el meu mestre José Mª. Hernández Rubio. Kelsen, d’una agitada vida acadèmica, va formular l’origen i la necessitat de les constitucions i d’uns tribunals constitucionals que les apliquessin, defensessin i revisessin, i també va situar el Dret Internacional com a base, amb primacia, dels ordenaments nacionals. 

Es recorda Karl Jaspers, que en el seu inoblidable “Origen y meta de la historia” atribueix a la llegenda l’origen de les nacions i a la utopia, la meta d’aquestes, rebaixant així el pes del nacionalisme. 

I també es cita a la callada C. Schmidt, que atorgava al poble la condició de subjecte d’aclamació en una iperdemocràcia on l’assemblea, allò que és assembleari, sigui l’òrgan suprem de decisió i govern. D’aquesta forma justificava una de les dictadures més fèrries de la història. 

I en aquest maremàgnum, que d’aquí a un temps farà plorar o potser provocarà el riure, les mútues es pensen que estan en un estat permanent d’indefensió. Els passa com a Espanya. El 1970 Pedro Laín Entralgo, el d’”España como problema” de 1948, va publicar un llarg assaig que va titular “A qué llamamos España”. Per ser sincers, hauríem de proclamar que ja sabem què és Espanya i què són les mútues. Però sempre n’hi ha que s’estimen més el misteri que s’aparella amb l’obscuritat. 

S’ha escrit tant sobre la cerca d’Espanya que (gràcies Pascal) m’estimo més escoltar-la i que em digui “no em buscaries si no m’haguessis ja trobat”. 

I Mutua Universal participa d’aquest estil, d’aquesta forma de vida que, segons Goethe, té lloc de forma conscient o inconscient a cada fet i a cada paraula, i entén que les mútues no són una finalitat en si mateixes. Cal que siguin instruments que coneguin, interpretin i resolguin els problemes de seguretat, atenció sanitària i més de les empreses associades, dels treballadors protegits i, per tant, les obligacions i els drets que incumbeixen l’Administració i que aquesta ha delegat al mutualisme. El mutualisme, anterior a la Seguretat Social, tot i les limitacions naturals de l’època va imposar l’extensió i l’obligatorietat de la protecció social amb la participació de l’ocupador i dels mateixos treballadors protegits, sumant-hi actualment els autònoms. 

L’èxit de l’antic mutualisme es repeteix cada dia amb l’afiliació massiva voluntària d’empreses i, en conseqüència, del cens laboral. Les mútues s’han adaptat anticipadament al voraç canvi en el món del treball que en poques dècades ha passat del sector primari al secundari, al terciari i ara al “4.0”, que ho transforma tot. 

La denominació “Universal” de la nostra mútua també ho engloba tot. La seva presència permanent a tot Espanya. La seva atenció a les empreses i treballadors de qualsevol sector i especialització. La inclusió del treballador autònom i de les grans corporacions. El seu estar al dia quan la revolució digital i de la intel·ligència suposen noves ocupacions, noves metodologies, nous mitjans de treball, noves malalties i tractaments, nous àmbits laborals que exigeixen noves formes de relació entre les persones i les institucions. I així també entre les mútues, una mena de “Mutualització de les mútues”, cristal·litzada en el nostre cas en l’acord subscrit amb Fremap i Solimat. 

I ja per acabar, els agraïments: 

A les empreses i treballadors afiliats. 

Als nostres professionals, a la Junta Directiva abnegada i generosa en la seva ajuda, sense cap més recompensa que la que suposa el deure complert. 

Als qui integren les comissions de Control i Seguiment i de Prestacions Especials i al Comitè d’Auditoria. A l’equip directiu i de forma destacada, al Director Gerent. 

Al President i al Director Gerent d’AMAT, que harmonitzen els diversos sons de les mútues afiliades. 

Al Subdirector General de Entitats Col·laboradores de la Seguretat Social, Sr. Carlos Tortuero, al Director General d’Ordenació de la Seguretat Social, Sr. Borja Suárez, i al Sr. Octavio Granado, Secretari d’Estat de la Seguretat Social.

  

Juan Echeverría Puig
President de Mutua Universal

Publicat el: 02/05/2017

La denominació “Universal” de la nostra mútua també ho engloba tot. La seva presència permanent a tot Espanya. La seva atenció a les empreses i treballadors de qualsevol sector i especialització.