Un altre dels avantatges d’aquesta confusió de crits és el record i la cita de grans homes que en el seu moment ja es van enfrontar dialècticament als mateixos problemes que avui ens tenallen. Llavors no se’ls va fer gaire cas però ara sí que els en podem fer i, de fet, és obligat fer-ho. Se cita MaxWeber com a ajut per a reconduir un capitalisme anònim i desbordat que no contribueix, especialment després de les grans crisis, a una creixent i major igualtat econòmica i social que protegeixi les classes mitjanes que constitueixen el veritable suc sinovial de la societat. 

Se cita Hans Kelsen. ‘‘Primero Kelsen, después naide y después de naide Kelsen’’, repetia el meu mestre José Mª. Hernández Rubio. Kelsen, d’una agitada vida acadèmica, va formular l’origen i la necessitat de les constitucions i d’uns tribunals constitucionals que les apliquessin, defensessin i revisessin, i també va situar el Dret Internacional com a base, amb primacia, dels ordenaments nacionals. 

Es recorda Karl Jaspers, que en el seu inoblidable “Origen y meta de la historia” atribueix a la llegenda l’origen de les nacions i a la utopia, la meta d’aquestes, rebaixant així el pes del nacionalisme. 

I també es cita a la callada C. Schmidt, que atorgava al poble la condició de subjecte d’aclamació en una iperdemocràcia on l’assemblea, allò que és assembleari, sigui l’òrgan suprem de decisió i govern. D’aquesta forma justificava una de les dictadures més fèrries de la història. 

I en aquest maremàgnum, que d’aquí a un temps farà plorar o potser provocarà el riure, les mútues es pensen que estan en un estat permanent d’indefensió. Els passa com a Espanya. El 1970 Pedro Laín Entralgo, el d’”España como problema” de 1948, va publicar un llarg assaig que va titular “A qué llamamos España”. Per ser sincers, hauríem de proclamar que ja sabem què és Espanya i què són les mútues. Però sempre n’hi ha que s’estimen més el misteri que s’aparella amb l’obscuritat. 

S’ha escrit tant sobre la cerca d’Espanya que (gràcies Pascal) m’estimo més escoltar-la i que em digui “no em buscaries si no m’haguessis ja trobat”. 

I Mutua Universal participa d’aquest estil, d’aquesta forma de vida que, segons Goethe, té lloc de forma conscient o inconscient a cada fet i a cada paraula, i entén que les mútues no són una finalitat en si mateixes. Cal que siguin instruments que coneguin, interpretin i resolguin els problemes de seguretat, atenció sanitària i més de les empreses associades, dels treballadors protegits i, per tant, les obligacions i els drets que incumbeixen l’Administració i que aquesta ha delegat al mutualisme. El mutualisme, anterior a la Seguretat Social, tot i les limitacions naturals de l’època va imposar l’extensió i l’obligatorietat de la protecció social amb la participació de l’ocupador i dels mateixos treballadors protegits, sumant-hi actualment els autònoms. 

L’èxit de l’antic mutualisme es repeteix cada dia amb l’afiliació massiva voluntària d’empreses i, en conseqüència, del cens laboral. Les mútues s’han adaptat anticipadament al voraç canvi en el món del treball que en poques dècades ha passat del sector primari al secundari, al terciari i ara al “4.0”, que ho transforma tot. 

La denominació “Universal” de la nostra mútua també ho engloba tot. La seva presència permanent a tot Espanya. La seva atenció a les empreses i treballadors de qualsevol sector i especialització. La inclusió del treballador autònom i de les grans corporacions. El seu estar al dia quan la revolució digital i de la intel·ligència suposen noves ocupacions, noves metodologies, nous mitjans de treball, noves malalties i tractaments, nous àmbits laborals que exigeixen noves formes de relació entre les persones i les institucions. I així també entre les mútues, una mena de “Mutualització de les mútues”, cristal·litzada en el nostre cas en l’acord subscrit amb Fremap i Solimat. 

I ja per acabar, els agraïments: 

A les empreses i treballadors afiliats. 

Als nostres professionals, a la Junta Directiva abnegada i generosa en la seva ajuda, sense cap més recompensa que la que suposa el deure complert. 

Als qui integren les comissions de Control i Seguiment i de Prestacions Especials i al Comitè d’Auditoria. A l’equip directiu i de forma destacada, al Director Gerent. 

Al President i al Director Gerent d’AMAT, que harmonitzen els diversos sons de les mútues afiliades. 

Al Subdirector General de Entitats Col·laboradores de la Seguretat Social, Sr. Carlos Tortuero, al Director General d’Ordenació de la Seguretat Social, Sr. Borja Suárez, i al Sr. Octavio Granado, Secretari d’Estat de la Seguretat Social.

Juan Echeverría Puig
President de Mutua Universal

La denominació “Universal” de la nostra mútua també ho engloba tot. La seva presència permanent a tot Espanya. La seva atenció a les empreses i treballadors de qualsevol sector i especialització.