Durant els 18 anys que va ocupar la presidència de Mutua Universal, Juan Echevarría s’ha lliurat personalment i professionalment a l’Entitat, hi ha posat tot el seu important bagatge personal i professional al servei de la mútua de manera brillant. Gran part dels avenços i èxits que han impulsat Mutua Universal fins al que és avui han estat gràcies al seu esforç, la seva dedicació i la seva perseverança. De la mateixa manera, els seus dots de lideratge, fort i rigorós, han permès portar l’Entitat als nivells de governança actuals. Per tot això, des de la possibilitat que m’ofereix aquesta carta, reitero el meu reconeixement i la meva admiració.

En segon lloc, vull agrair a la Junta Directiva de Mutua Universal que hagi tingut l’amabilitat de dipositar la seva confiança en la meva persona per continuar amb la tasca de presidir l’Entitat, a la Junta de la qual pertanyo des del 2011; són més de 12 anys en els quals he pogut comprovar l’evolució, la bona feina i la responsabilitat de l’organització.

Encaro aquest compromís amb il·lusió, visió de futur i responsabilitat. Orgullós de representar Mutua Universal en qualsevol àmbit que ho requereixi. La meva aspiració serà sempre conservar el que s’ha construït durant la presidència de Juan Echevarría, un llegat que m’anima i em repta. Que m’obliga a mirar cap al futur —com ell sempre ha fet— amb il·lusió i exigència, garantint la millora contínua de l’activitat i un control ferm a través del foment d’accions i projectes adreçats al comportament ètic i responsable i al bon govern corporatiu, fent honor a la màxima transparència en la gestió.

Resumir el 2022 en poques línies és extremadament difícil. L’any ha transcorregut entre l’optimisme per superar el més dur d’una pandèmia global, amb la consegüent esperança de l’inici d’una recuperació econòmica i la incertesa geopolítica per l’inici de la guerra a Ucraïna i les seves devastadores conseqüències humanes i econòmiques, igualment globals. Ha estat l’any de la crisi energètica europea, la més greu des dels anys setanta del segle passat, segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE); dels colls d’ampolla en la cadena de subministraments, i de la persistència a l’alça en el creixement dels preus de consum, que ha portat a un enduriment de les polítiques monetàries a escala internacional i a uns nivells d’inflació que obstaculitzen el creixement dels països i incrementen els costos de producció de les empreses.

L’economia espanyola, com la majoria de la resta dels països europeus, va respondre a aquest convuls escenari mundial amb un tímid creixement durant el primer i el segon trimestre de l’any, empès per la fi de les restriccions i el retorn del turisme després de la pandèmia, i amb una desacceleració brusca a partir de la segona meitat de l’exercici a causa de l’impacte de l’augment de preus i la inflació. Una mostra d’això és el PIB, que va passar de créixer el 2,2% entre abril i juny a situar-se al 0,2% entre el juliol i el setembre. O la taxa d’atur, que continua acostant-se al 13%, una de les més altes de la zona euro, malgrat que l’ocupació, en tancar, el 2022 va pujar als nivells anteriors a l’explosió de la bombolla immobiliària del 2008.

ESCENARI ACTUAL

Tot i això, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’economia estatal va créixer un 5,5% el 2022, sostinguda pel consum i el sector exterior, encara que sense recuperar el volum d’abans que ens sorprengués l’epidèmia. Espanya també va ser el país de la zona euro que va viure una baixada més gran de la inflació en tancar l’any, malgrat que la inflació subjacent, que exclou l’energia i els aliments, va pujar dues dècimes fins a un rècord del 5,2%. Sigui com sigui, una situació lleugerament millor que la que es podia esperar vista l’evolució de l’any.

Enmig d’aquesta incertesa, amb una clara desacceleració, però alguns indicis esperançadors, la Seguretat Social —ens amb què col·laborem i del qual depenem— ja fa molts mesos que pateix un deute disparat per sobre dels 100.000 milions d’euros. Amb la guardiola de les pensions tremolant, a l’espera de comprovar com li prova l’aportació proporcionada per la pujada de cotitzacions socials del nou Mecanisme d’Equitat Intergeneracional aprovat just abans d’acabar l’any, una mesura que afecta de manera directa els salaris i el cost que afronten les empreses per les seves persones treballadores.

I a l’horitzó més proper, un avançament d’eleccions generals al 23 de juliol, convocades un dia després de les eleccions del 28-M, en què els socialistes han patit una dura derrota a les urnes en perdre les municipals davant del PP i cedir bona part de les comunitats autònomes en què governava. Una convocatòria d’eleccions que ha frenat més de 60 lleis al Parlament, entre les quals hi havia la modificació de la Llei de Seguretat Nacional, l’últim paquet de la reforma de les pensions, una altra de millores per a les persones treballadores de la llar, la de les cotitzacions de les persones treballadores autònomes, la que proposava la creació després de la covid d’una Agència Estatal de Salut Pública o la que volia ampliar els permisos de maternitat i paternitat, entre d’altres.

En aquest context, les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social són les encarregades de protegir les contingències laborals de més d’1,4 milions d’empreses, fet que suposa una quota de mercat del 98,7% respecte al total del sistema; de més de 18 milions de persones treballadores per compte d’altri, el 97,2% del total del sistema, i de més de 3,2 milions de persones treballadores per compte propi adherides. Un sector estretament lligat als canvis legislatius i als vaivens de l’economia, que va començar l’any amb la desaparició d’una entitat, que l’acaba amb resultat positiu gràcies a finançaments addicionals i que viu des de fa massa temps llastat per l’altíssima taxa d’absentisme laboral derivat de la incapacitat temporal per contingència comuna. Una contingència encara infravalorada per l’Administració, amb uns coeficients relatius a la fracció de quota que perceben les mútues per fer front al pagament de la prestació econòmica consegüent encara insuficients en vista del volum d’absentisme. I això continua posant el sector en una situació límit i sense marge de maniobra, malgrat els oferiments del mutualisme per ajudar a agilitzar la recuperació de les persones treballadores també en aquest àmbit, cobertura que ja assumim en les baixes mèdiques per accident de treball.

L’absentisme laboral és avui un problema global a Espanya que afecta directament la salut de les persones, la productivitat i la competitivitat de les empreses i la sostenibilitat del sistema de Seguretat Social i de l’estat del benestar. Un trencaclosques al qual només es pot fer front des de la reformulació de l’efectiva col·laboració publicoprivada que mantenim les mútues col·laboradores i la Seguretat Social.

Pel que fa a Mutua Universal, àmbit de la nostra actuació, hem tancat l’exercici 2022 amb un balanç positiu, tant pel que fa a les ràtios de solvència com als indicadors de gestió. Amb un resultat positiu per distribuir de 56,75 milions d’euros i una Reserva d’Estabilització de Contingències Professionals dotades al màxim, mostra de la bona feina que hem fet i de la nostra perseverança. Amb un increment de les empreses associades, que, en tancar l’any, són 157.985, i de les persones treballadores protegides i adherides (1.638.363), així com de la recaptació per cotitzacions socials.

Aquest acompliment, que es regeix per la unitat de propòsit, està guiat per l’interès social, entès com la consecució d’una activitat sostenible a llarg termini, respecte de les lleis i els reglaments, i un comportament basat en la bona fe, l’ètica i el respecte als usos i a les bones pràctiques. Conciliant l’interès social amb els legítims interessos dels nostres grups d’interès i amb el degut impacte positiu de les nostres activitats a la societat i al medi ambient.

ORGANITZACIÓ ÀGIL i MODERNA

Així, afrontem el futur amb la confiança que ens atorga la viabilitat econòmica i la convicció d’una entitat solvent capaç de gestionar eficaçment i eficientment els serveis que tenim legalment atribuïts —i que van augmentant amb el pas del temps— com a col·laboradora essencial en la sostenibilitat del sistema, al qual contribuïm des de la protecció de la salut de les persones treballadores, el foment de la cultura preventiva, el suport sociolaboral i el pagament de les prestacions.

Des d’aquí, vull donar les gràcies a totes les empreses associades, persones treballadores protegides i adherides, i assessories col·laboradores que han confiat en la nostra tasca.

També vull fer extensiu el meu agraïment a tota la plantilla de Mutua Universal, veritable motor de l’Entitat. Gràcies al vostre esforç i professionalitat és una organització àgil i moderna capaç d’adaptar-se i anticipar-se a les necessitats dels nostres grups d’interès, un repte que encareu amb el suport d’una estructura organitzativa adequada i unes línies estratègiques clares i amb visió a llarg termini. Només així es poden assumir els reptes que presenta el futur.

També expresso la meva gratitud al director gerent, Juan Güell, un referent en el sector, per l’impuls i la visió de futur que sempre demostra. A la Junta Directiva, que dedica la màxima atenció i mitjans al correcte govern de l’Entitat. A la Comissió de Control i Seguiment, la Comissió de Prestacions Especials i el Comitè d’Auditoria i Compliment, per la seva tasca indispensable. Al president i director gerent d’AMAT. I, evidentment, a l’Administració pública amb què col·laborem tan estretament.

Moltes gràcies.