Presidente
Publicat el: 03/04/2017

Com passa any rere any, l’exercici anterior ja queda molt lluny, principalment aquest 2015, que es va acomiadar a Espanya amb unes eleccions generals el 20 de desembre, que van resultar infructuoses, i amb un primer semestre del 2016 trepidant, amb el referèndum que aprova la desconnexió del Regne Unit de la Unió Europea i amb les noves eleccions generals del 26 de juny, que poden haver tallat el pas a un govern d’extrema esquerra a Espanya. S’ha corregut el risc, tot i que no totalment superat i a mercè de la sensatesa pactista dels polítics, que Espanya fos el primer país del món que accedís a un comunisme de nou encuny pel camí de la democràcia.

La sístole i la diàstole dels nostres cors polítics no haurien de poder donar lloc als col·lapses. D’aquest fet, i per moltes raons, en deriva la responsabilitat col·lectiva. Una societat avançada i amb tants èxits com la nostra no hauria de jugar-se el seu model propi i el substrat d’una civilització mil·lenària calada fins als ossos, fins a la medul·la dels ossos, com va arribar a dir d’Espanya, en el seu dia, un home del socialisme anomenat Indalecio Prieto.

Però aquella transició, exageradament considerada, al no tenir límit i desvirtuar-se, ha donat lloc a un excés de jurisdiccions, organismes i potestats que, en poder prendre simultàniament decisions diferents, contràries i fins i tot contradictòries sobre els mateixos supòsits i les mateixes persones, han trencat no només les estructures polítiques, sinó també la proclamada igualtat constitucional entre tots els espanyols. Estem dispersats.

Espanya va ser i torna a ser un esborrany insegur.

S’ha dit des de sempre que cal esbrinar la teleologia, el perquè de les coses. Ens ha costat temps i temps constituir una classe mitjana que és el líquid sinovial del nostre cos social. I aquesta classe, amb la gaubança dels antisistema que volen veure-la proletaritzada i convertir-la en clientelista, ha estat maltractada precisament perquè no sol ser perillosa i és fàcilment identificable, fins i tot en les seves obligacions tributàries.

Ha tornat a sorgir la cantarella del públic i del privat i no per raons d’eficàcia i d’eficiència, sinó d’ideologia. Sembla que l’experiència sigui inútil i que es continuïn mantenint els dogmes, també en política i en economia, davant d’una realitat demolidora, que suposa l’associació empresarial voluntària al mutualisme i a les seves conseqüències favorables.

D’aquesta manera, al 2015 les nostres Mútues han aportat 887 milions d’euros al Tresor Públic, assumint noves missions i proteccions i donant suport amb els seus estalvis al pagament imprescindible de les pensions de jubilació.

Val la pena visitar les instal·lacions assistencials i hospitalàries de les nostres Mútues. Tot i els tractaments dispensats, amb els mitjans més moderns, amb els seus professionals entregats, amb els resultats obtinguts i davant d’aquesta realitat que arrenca des de fa més de 100 anys, amb 20 institucions que cobreixen la totalitat del territori nacional, s’alcen les veus de l’igualitarisme jacobí.

La Llei de Mútues va entrar en vigor l’1 de gener del 2015, pendent del desenvolupament reglamentari. La llei es va quedar curta en alguns aspectes difícils segons els quals sabíem que l’absentisme, mitigat per la crisi econòmica, necessitava mesures eficaces i justes, perquè no tornés a encalabrinar-se com així ha estat. No es tracta de res més que de donar a cadascú el que és seu.

Convé proclamar el paper de les nostres Mútues, tan i tan ignorat. El 2015, l’associació voluntària de les empreses a les Mútues aconsegueix , en els seus sectors diversos:

· Contingències professionals: 1.439.577 empreses associades, un 3% més que el 2014, amb una quota de mercat del 98,37%.

· Contingències comunes: 1.210.787 empreses associades, un 3,75% més que el 2014, amb una quota de mercat del 83,11%.

Mutua Universal continua amb una marxa extraordinàriament favorable, com es pot deduir de l’audiovisual i de la Memòria.

Publicat el: 03/04/2017

És meritori el desenvolupament de les activitats mutualistes que han configurat amb exemplaritat una Mutua Universal tradicional i nova. El seu Director Gerent, l’equip directiu en tots els nivells i els empleats són exemple de dedicació i d’èxit.

Publicat el: 03/04/2017

El resultat de l’exercici ha permès mantenir uns índexs de liquiditat i de solvència òptims, afavorint l’autonomia financera de l’Entitat. Tant el patrimoni net (433,99 milions d’euros), que suposa el 81,27% del passiu, com els comptes financers (324,61 milions d’euros), que representen el 60,79% de l’actiu, són paradigmes de la liquiditat i la solvència de l’organització.

Tornant als nostres majors àmbits, proclamem que Espanya és el nostre gran marc d’actuació i no desitgem que es redueixi. En la sortida de la seva crisi, la crisi mundial, és un exemple, tot i que sempre ens sembla insuficient i lent.

Malgrat tot, és innegable que el creixement del PIB ha estat del 3,2%, el més elevat des del 2007, i ha duplicat la mitjana de la zona euro.

El consum privat, del 3%, és el més alt des del 2006. El creixement econòmic ha suposat un índex de creació de llocs de treball del 3,2%, de manera que ha assolit els 17 milions d’afiliats a la Seguretat Social, però la taxa de desocupació continua sent elevada i afecta, de iure, gairebé cinc milions de persones, amb major incidència juvenil. Els canvis tecnològics i de tota índole, la seva velocitat i profunditat, obliguen a prendre mesures inèdites en les que tots participem i ens comprometem davant la creixent condició estructural de l’atur. No es pot desconèixer l’increment del sector dels serveis i la caiguda tan acusada de la construcció. El turisme, amb 68,1 milions de visitants i un augment del 4,9%, és el sector de la nostra economia que més creix. El PIB turístic va avançar un 3,7%, va aportar mig punt al creixement del PIB total i va registrar 124.000 milions d’euros.

Però com que tot està lligat i condicionat a tot en aquest món globalitzat, una referència al Brexit sembla ineludible. Prèviament, els referèndums sempre ens han semblat un fracàs i una dissimulació de la democràcia autèntica. Els referèndums solien ser formes subtils de l’autoritarisme, i ara també ho són de l’assemblearisme. Se solien convocar amb la seguretat de guanyar-los o sobre temes fútils i importava ben poc qui els guanyés.

Però el senyor Cameron els convoca sobre temes transcendentals, que afecten no només als seus votants, sinó a tot el món; i a més, els perd. Els anglesos podran castigar-lo però, i la resta dels perjudicats?

Després de l’estrall, la cerca de models d’encaix és més difícil. Fórmula suïssa, noruega, canadenca. Però no és el mateix aplicar una fórmula amb qui no va ser mai a la UE que amb qui va marxar donant un cop de porta. Continuar amb tractats, com si no se n’haguessin anat, podrà ser ambició de qui va anar-se’n, però no pot satisfer als que s’han quedat.

Al final d’aquesta carta, les coses més íntimes.

No es desconeix la circumstància excepcional que afecta Mutua Universal des de l’1 d’agost del 2007 i que discorre per les vies legals pertinents. Per això, és més obligat i meritori el desenvolupament de les seves activitats mutualistes que han configurat amb exemplaritat una Mútua tradicional i nova. El seu Director Gerent, l’equip directiu en tots els nivells i els empleats són exemple de dedicació i d’èxit. La molt satisfactòria pertinença a AMAT, i la seva relació amb les altres mútues i amb les administracions públiques, singularment amb la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, poden qualificar-se d’exemplars.

A Mutua Universal també hi ha organismes discrets que fan feines imprescindibles i importants. És el cas de les Comissions de Control i Seguiment i de Prestacions Especials, exemples d’un funcionament lleial i paritari.

En acabat, voldria dir en veu baixa als que constitueixen gairebé incomprensiblement la Junta Directiva, els meus companys, que no els puc donar les gràcies tan ostensiblement com es mereixen, no fos cas que s’adonessin del seu esperit aventurer i del seu altruisme desmesurat.

Moltes gràcies a tots.

Publicat el: 02/05/2017

Al 2015, les mútues han aportat 887 milions d’euros al Tresor Públic, assumint noves missions i proteccions i donant suport amb els seus estalvis al pagament imprescindible de les pensions de jubilació.