"Existeix una preocupació creixent en l’àmbit mutualístic pel cost de l’absentisme"
Juan Echevarria Puig
President de Mutua Universal
Tot sistema, en aquest cas el mutualisme, i més concretament, la nostra Mutua, sempre es desenvolupa dins d’un marc i en unes circumstàncies determinades. El marc i les circumstàncies d’aquest 2016 han estat excepcionals per la profusió d’esdeveniments polítics a Espanya i al món, l’evolució de l’economia, partint d’una de les majors crisis històriques i la recrudescència d’un terrorisme sense fronteres que, alhora, té arrels profundes i imprecises a cada nació. Un terrorisme internacional, amb executors nacionals, potencialment incalculables en nombre i difícilment identificables.
Espanya ha viscut políticament durant 40 anys sense grans convulsions. La Llei de la Reforma Política del 18 de novembre de 1976 aprovada massivament en referèndum el 15 de desembre de 1976 (amb un 94% de vots a favor) va donar pas a unes primeres eleccions generals i a una Constitució aprovada també massivament el 6 de desembre de 1978.
I amb aquests elements, entre els quals alguns de recargolats i ambigus del Text Constitucional i que ara es manifesten en la crisi secessionista, els dos grans partits nacionals, el conservador i el socialista, a falta d’un gran pacte constitucional, han governat alternativament amb el suport repetit,
en especial dels denominats partits nacionalistes. Aquests suports obtinguts per necessitat o conveniència parlamentària han tingut un abast transcendent en haver estat recompensats, a través de les autonomies respectives, i emparats en els articles 148, 149 i 150.2 de la Constitució. El resultat, moltes vegades per donar-ne uns i admetre’n d’altres, un abast més enllà del purament constitucional, ha suposat una progressiva pèrdua de la sobirania de l’Estat, com a representació jurídica de tot l'estat espanyol, de la consciència de nació i de la verdadera igualtat entre els espanyols.
En l’àmbit polític nacional, han estat necessàries dues eleccions generals, les de desembre del 2015 i les de juny del 2016, i el transcurs de 315 dies de govern en funcions, per a la formació, el 29 d’octubre de 2016, d’un govern minoritari del Partit Popular, amb suports directes i abstencions. Abans, declinació d’investidura, fracàs del PSOE en intentar aconseguir-la i dues més abans que l’aconseguís el president Rajoy.
Paral·lelament, en els àmbits de les comunitats autònomes, el 9 de gener, veto i cessament del president de govern de la Generalitat de Catalunya, i el 25 de setembre, eleccions a Galícia, amb victòria per majoria absoluta del Partit Popular, i al País Basc, amb victòria del Partit Nacionalista Basc.
Mentrestant, un fet que cal assenyalar és, l’1 d’agost, la suspensió per unanimitat del Tribunal Constitucional de la resolució del Parlament de Catalunya de la ruta cap a la independència.
En l’àmbit internacional, el 23 de juny, el Regne Unit aprova el Brexit, pel qual es disposa a l’abandonament de la Unió Europea, amb la dimissió del primer ministre, que Theresa May substitueix el 13 de juliol.
Als EUA., el candidat republicà Donald Trump és elegit president el 8 de novembre, amb un programa econòmic proteccionista, amb reducció d’impostos, inversions massives i un cert distanciament d’Europa en els seus acords de defensa.
I, com si anés per lliure, l’economia se sobreposa a tots aquests esdeveniments, tot i que aquesta evidència es qüestiona i encara es nega per sectarisme ideològic, ignorant que l’evolució favorable de l’economia espanyola no està cimentada en la casualitat, sinó en el compliment de les condicions necessàries, com ara:
a) Creixement substancial del PIB a preus constants i en més d’un any.
b) Creixement harmònic en la demanda.
c) Sense deflació ni una inflació alta.
d) Manteniment de l’equilibri en la balança de pagaments.
e) Creació de llocs de treball.
A aquestes condicions, l’economia espanyola respon així:
Creixement del PIB:
· 3,2% , 2015 i 2016
· 2,8%, previsió 2017
El creixement harmònic es produeix, i tot i que el creixement del turisme s’engeganteix fins a l’11% del PIB, les exportacions de béns i serveis suposen el 33%.
L’estabilitat de preus es manté en un període de temps inusualment prolongat, la balança de pagaments per compte corrent acusa superàvit durant els tres darrers anys i el 2016, el ritme de generació d’ocupació va assolir el 2,9%, amb 18,4 milions d’afiliats a la Seguretat Social i una taxa d’atur del 18,6%, elevada, però la més baixa en els últims set anys (27,2% el 2013).
L’atur malgrat tot colpidor i l’ocupació insuficient continuen sent dos problemes enormes de la nostra societat, amb tendència a convertir-se parcialment en estructurals, tenint en compte l’avenç vertiginós de les innovacions tecnològiques.
La crisi ha quedat mitigada per l’eclosió de la figura laboral de l’autònom, el qual, empresari de si mateix, mereix ser reconegut, institucionalitzat i protegit.
La quota d’associació d’empreses a les mútues sobre mercat és un 98,42%, i la de treballadors protegits, un 96,25%, fins a 13.365.627. Cap institució no pot presentar ni un grau d’acceptació econòmic i social ni un exemple de col·laboració publicoprivada d’aquestes característiques.
La figura de l’autònom no és residual ni passatgera i per la seva naturalesa mateixa sol ser exemplar. Aporta beneficis en el terreny econòmic, suavitza les tensions socials pròpies de l’atur, usa responsablement els seus drets laborals i evita una infinitat de sentiments de fracàs personal.
La recentíssima legislació del mes de juny del 2017 reconeix els seus drets, li facilita el naixement i la permanència i li millora la jubilació, com a reconeixement a la seva naturalesa i a la necessitat de la seva existència.
El mitjà de totes aquestes circumstàncies, el conjunt de les Mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, poden aportar les dades següents:
• Ingressos totals: 10.871 M€
• Prestacions socials: 6.508 M€ (61% sobre quotes)
• % Despeses d’administració: 5,0%
• Resultats: 579 M€
La quota d’associació d’empreses a les mútues sobre mercat és un 98,42%, i la de treballadors protegits, un 96,25%, fins a 13.365.627. Cap institució no pot presentar ni un grau d’acceptació econòmic i social ni un exemple de col·laboració publicoprivada d’aquestes característiques.
La nostra Mutua, amb una estructura de 1.803 empleats i 137 centres de treball, compta amb el col·lectiu associat següent:
• Empreses per Contingències Professionals: 160.220
• Treballadors protegits i adherits per Contingències Professionals: 1.158.384
• Empreses por Contingències Comunes: 136.224
• Treballadors protegits i adherits per Contingències Comunes: 1.220.101
• Total de treballadors protegits i adherits (autònoms): 1.346.469
I les seves dades econòmiques substancials són:
• Ingressos totals: 931.210 milers d’euros
• Recaptació per quotes: 916.547 milers d’euros
• Prestacions socials: 462.937 milers d’euros
• Patrimoni net: 411.661 milers d’euros
• Comptes financers: 303.670 milers d’euros
• Resultat de l’exercici: 52.907 milers d’euros
• Aportació a la Seguretat Social: 56.663 milers d’euros
Existeix una preocupació creixent en l’àmbit mutualístic pel cost de l’absentisme i la impossibilitat de reduir-lo per l’acció de les mútues.
El 2016, els indicadors d’absentisme per Incapacitat Temporal per Contingències Comunes (ITCC) a Espanya han assolit un total de 4.579.743 processos amb un increment respecte al 2015 d’un 16,40%, mentre que la població protegida mitjana va créixer un 3,19%. El cost total ha estat de 75.875 M€, amb un augment del 23,62% respecte al 2015. Aquesta situació, a més d’afectar múltiples aspectes de l’economia i fins i tot de la cultura social, constitueix una greu amenaça per al funcionament i elresultat de la Seguretat Social i de les seves Mútues col·laboradores, ja que aquestes mútues no disposen de les atribucions i les funcions per millorar-la substancialment.
El 2016, Mutua Universal ha desenvolupat una intensa activitat institucional amb la signatura de 19 nous convenis de col·laboració institucional, el desenvolupament de 284 jornades organitzades per la mateixa Mutua i la participació en 54 jornades externes.
Mutua Universal ha invertit 4,3 milions d’euros en millores de les instal·lacions i en el desenvolupament de serveis nous i teràpies noves, tot modernitzant la seva xarxa assistencial a Barcelona, Saragossa, Granada, Macael (Almeria) i Palència.
El 19 d’abril de 2017, la secció cinquena de l’Audiència Provincial de Barcelona, sense cabuda per a cap interposició de recurs ordinari, va resoldre que l’import de la fiança a què pogués estar obligada la Mutua “es determinés amb previ requeriment i abonament o fiançament de tot l’import pels responsables civils directes i responsables a títol lucratiu, per impagament o falta de fiançament d’aquests responsables”.
Els efectes d’aquesta Resolució tenen un efecte favorable i decisiu per a Mutua Universal.
Per contra, encara no podem disposar del desenvolupament reglamentari de la denominada Llei de Mútues, de tanta importància i que la mateixa Llei remet al nonat reglament en vint ocasions.
No es pot ometre un capítol d’agraïments que comprengui les empreses associades, els seus treballadors, els sacrificats i responsabilitzats membres de la Junta Directiva, de les Comissions de Control i Seguiment i Prestacions Especials, els empleats, l’equip directiu i el seu Director Gerent en especial.
Ja de portes cap a fora, cal mostrar agraïment al President i al Director Gerent d’AMAT, lluitadors incansables per tots els factors que afecten el mutualisme.
I en l’àmbit ministerial, a tots els que ens ajuden o que ens van ajudar amb expressió de la nostra lleialtat i sol·licitud de la seva assistència.
Aquesta carta amb aspectes agredolços no es pot concloure sense preocupacions remarcables, totes unides a les que sent la mateixa Espanya. Algú va dir ja fa bastants anys, i cada vegada m’ho sembla més, que Espanya era un esborrany insegur perpetu. Ara sembla que es confirmi aquesta afirmació, que pot arribar al nostre mutualisme. La unitat de la Seguretat Social, en tots els seus aspectes i en el que ens incumbeix, arriba a posar-se en dubte. L’obsessió per tot el que és públic, que no és una obsessió pel que és públic, sinó per la política, s’esgrimeix davant del millor exemple centenari de col·laboració publicoprivada que representa el mutualisme. L’exemplaritat i l’eficiència han de ser les nostres millors armes de continuïtat i servei.
La intel·ligència i l’objectivitat dels nostres governants i de tots els aspirants a ser-ho hi han de posar la resta.
Moltes gràcies a tots,
Juan Echeverría Puig
President de Mutua Universal
La crisi ha quedat mitigada per l’eclosió de la figura laboral de l’autònom, el qual, empresari de si mateix, mereix ser reconegut, institucionalitzat i protegit. La figura de l’autònom no és residual ni passatgera i per la seva naturalesa mateixa sol ser exemplar. Aporta beneficis en el terreny econòmic, suavitza les tensions socials pròpies de l’atur, usa responsablement els seus drets laborals i evita una infinitat de sentiments de fracàs personal.
-
Castellano
-
Català -
Euskera
-
Gallego
-
English