La carta corresponent a l'exercici i any 2019 semblava típica d'un període excepcional, irrepetible, en el qual s'havien desencadenat tots els mals que obligaven a prendre mesures unànimes d'un abast singular.
Avui, la curta distància d'un any i el que ha succeït aquest 2020 han convertit l'any anterior en un flux plàcid de les nostres vides. A aquest pas, el que és típic serà atípic, com si el que és normal fos buscar tres peus al gat o deambular sense contrapès pel filferro. És possible que molts dels problemes que afrontem siguin comuns a tot l'univers, però alguns, tan nostres, confirmen, com algú va dir, que Espanya és un perpetu esborrany insegur.
Per confirmar l’excepcionalitat del 2020, n'hi hauria prou de recordar que 162 dels seus 365 dies han transcorregut en estat d'alarma, previst en l'ordenament jurídic per un període de 15 dies. Les successives pròrrogues del 14 de març al 21 de juny han validat aquest llarg període que la ciutadania, llevat alguna excepció, ha respectat i, fins i tot, per persistir en part de les raons de la seva implantació, ha suposat, al final, una certa indefensió.
Però la societat espanyola (els espanyols, per dir-ho sense eufemismes), som forts i les conseqüències d'aquesta pandèmia que es va descobrir a La Gomera el 31 de gener obliguen a prendre i suportar una sèrie de mesures sanitàries, socials i econòmiques imprevisibles.
La reducció i l’anul·lació de l'activitat econòmica ha causat grans estralls. Innombrables empreses i treballadors autònoms han perdut el seu modus vivendi i la seva manera de contribuir a la puixança d'aquesta economia que constitueix l'economia espanyola. El consegüent augment de l'atur i la caiguda de l'11% del PIB reflecteixen la immensa crisi, alleujada pels ERTO, l'augment del salari mínim interprofessional i la implantació de l'ingrés mínim vital. Institucions privades seculars i recents, moltes de caràcter religiós, han estat i continuen essent decisives en la supervivència de tantes persones, moltes de les quals en situació de pobresa avergonyidora.
Però aquesta situació no pot ser permanent.
La fragilitat de la nostra economia és conseqüència de la seva composició. El menyspreu per la indústria i la tecnologia, la recerca precària, la fòbia a la iniciativa empresarial convertida en una carrera d'obstacles, singularment municipals, o la indiferència a l'emigració de tants que podrien contribuir, tot i que fos a mitjà o llarg termini, obliguen a canviar la manera de ser de la nostra nació, no només la de la seva economia. Es continuen llançant les campanes al vol perquè en el mes de juny d’aquest 2021 s’han creat 160.000 llocs de treball, dels quals només el 5% correspon a la indústria.
Adaptant-nos a una determinada cronologia de l'any 2020, cal ressaltar alguns esdeveniments:
El 7 de gener, el Sr. Pedro Sánchez és investit president del Govern espanyol: 167 vots a favor (PSOE, Unidas Podemos, PNV, Más País, Compromís, BNG, Nueva Canarias i Teruel Existe), 165 en contra (PP, Vox, Ciudadanos, Junts per Catalunya, CUP, Unión del Pueblo Navarro, Foro Asturias, Coalición Canaria i Partido Regionalista de Cantabria) i 18 abstencions (Esquerra Republicana de Catalunya i EH Bildu).
La composició dels vots a favor, els de l'oposició i la naturalesa dels de l'abstenció haurien de donar lloc a un estudi de la composició de la societat espanyola i no quedar només en meres conjectures. Aquesta realitat parlamentària fa de qualsevol Pacte d'Estat una quimera.
El 3 d'agost, la Casa Reial comunica que el Sr. Joan Carles I s'està allunyant d'Espanya, com s’allunya o es repudia molt del que, entre tots els espanyols, vam ser capaços de dur a terme des del 1976.
El 3 de novembre, el Sr. Joe Biden assoleix la presidència dels Estats Units d'Amèrica.
El 24 de novembre, el Consell de Ministres aprova l'estratègia de vacunació. El mateix dia, rècord de 537 defuncions.
El 3 de desembre, el Congrés dels Diputats aprova els pressupostos generals de l'Estat per al 2021.
El 8 de desembre, la britànica Margaret Keenan, de 90 anys, inicia, amb la primera vacunació a Europa, el camí cap a l'esperança.
Entre aquests esdeveniments o successos es podrien intercalar els ajornaments i la celebració d'eleccions autonòmiques, els vots de censura, les sentències judicials, la seva desobediència, els seus corresponents recursos, l'aprovació de lleis i acords i els debats parlamentaris que esperem que només siguin la multiplicació de les discrepàncies de la nostra societat i que no les magnifiquin.
I oblidada o mal interpretada, inerme, la necessitat d'un projecte suggestiu de vida en comú, Ortega dixit, que mobilitzi la il·lusió de tants que senten i necessiten el mateix, sense que ningú els ho ofereixi.
Aquest mínim resum del 2020 ja explicaria moltes coses.
Les mútues són un reflex dels vaivens de la nostra societat, sobretot si aquests vaivens són la salut i el treball.
En aquest 2020 s'ha tocat el límit de la seva capacitat financera, perquè a les mútues els han afectat les despeses extraordinàries pròpies de la pandèmia, la disminució d'ingressos pel tancament d'empreses, els ERTO i l'exoneració de la cotització de les empreses, les reduccions de plantilla o la necessària atenció als autònoms.
La decisió de l'Executiu de cobrir les despeses excepcionals de prestacions per incapacitat temporal per COVID-19 i les prestacions extraordinàries dels autònoms han permès, temporalment, salvar una situació que a finals de juliol del 2020 era desesperada. Ara bé, les mútues, en el seu conjunt, no poden resultar impossibles, perquè són la millor demostració que el vincle publicoprivat resol amb més facilitat grans necessitats i problemes.
Mutua Universal, en l'àmbit de les nostres responsabilitats, ha respost a les seves obligacions de servei a les empreses associades i, en conseqüència, als seus treballadors, en l'àmbit assistencial, de prevenció i de gestió. La seva col·laboració amb la Seguretat Social és per a la nostra mútua, amb l'ajuda del Servei Públic de Salut, quelcom consubstancial i no episòdic. Així entenem el mutualisme: estar en primera posició, aportar els recursos per fer front a la pandèmia, facilitant també l'accés dels col·lectius més afectats als ajuts extraordinaris que ha disposat l'Administració. Més de 183.000 sol·licituds de professionals autònoms afectats per la crisi ho atesten.
Gestionar un exercici amb pèrdues és difícil i angoixant perquè, a més, cal defensar amb èxit l'estructura de l'Entitat amb els indicadors de gestió i les ràtios de solvència.
En altres fronts de velles herències, i ja en aquest exercici, Mutua Universal ha cancel·lat la totalitat del seu deute. Aquest 2021 és l'any de l’endeutament zero, però d’això en parlarem l'any que ve.
Per tot això, des d'aquí vull donar el màxim reconeixement a tots els professionals de Mutua Universal per la seva excel·lent actuació l'any de major exigència que recordo. Vull fer arribar el meu reconeixement per l'esforç i la dedicació en temps tan convulsos. Al Director Gerent en particular, per la seva amplitud de mires. Vull donar el meu agraïment als que m'acompanyen en la Junta Directiva, la Comissió de Control i Seguiment i de Prestacions Especials i el Comitè d'Auditoria i Compliment. Al President i Director Gerent d’AMAT. A les empreses i treballadors autònoms afiliats que ens donen la seva confiança i que tant han patit aquesta crisi. I, evidentment, a l’Administració pública, amb el Sr. Borja Suárez, Director General d’Ordenació de la Seguretat Social, el nostre interlocutor més proper.
L'espera i l'esperança són o haurien de ser visions i desitjos de futur.
Amb el record dels qui han perdut la vida durant la pandèmia i l'agraït reconeixement a tots els professionals de la salut que han estat lluitant per poder salvar tantes vides, molts d'ells fins a veure la mort.
En concloure aquest escrit, ja transcorreguda la meitat de l’any 2021, torna a ser difícil pronosticar un optimisme desbordant, però la vacunació i l'experiència de tot el que hem viscut ens obliguen a confiar en la naturalesa humana, capaç d'aconseguir quasi l’impossible.
Hem d’estar convocats a constituir una societat més justa i més entranyable, que sabés distingir entre el que és necessari i el que és superflu. No hi ha adamisme ni conservadorisme a ultrança. Amb naturalitat, com els grans fets de les nostres pròpies vides.
